Història d’una col·lecció
Josef Mueller va néixer el 1887 en el si d’una família burgesa de Solothurn, a la Suïssa alemanya. Res no el predestinava a esdevenir un dels més grans col·leccionistes d’art de tots els temps fig. 1. Orfe de pare i de mare als deu anys, fou educat per una institutriu, però va tenir la sort de poder fer freqüents visites als pares d’un company de classe, que eren amants de la pintura moderna i que, el 1906, ja posseïen un molt bonic quadre de l’època rosa de Picasso, un retrat de dona de perfil, que Mueller adquiriria més tard fig. 2.
Als vint anys, va invertir els seus ingressos de tot un any a comprar una tela, i immediatament se n’anà a París, on va conèixer el cèlebre marxant Ambroise Vollard. Seguint els consells d’aquest, va adquirir un quadre important i famós de Cézanne, el retrat del Jardinier Vallier, pintat el 1905, en el que havia de ser el darrer any de vida del futur pare de la pintura moderna.
I és a força de privacions i vencent moltes dificultats que Josef Mueller constituí un recull que comprenia ja l’any 1918 set Cézanne fig. 3 cinc Matisse i cinc Renoir, sense comptar-hi els Picasso, els Braque i tot de teles d’altres mestres prestigiosos (Mueller tenia llavors trenta-un anys).
La set de novetat, el desig (formulat per Rimbaud) de ser "absolutament moderns", havia menat els artistes a explorar el desconegut. Després de les innovacions revolucionàries dels impressionistes, vingueren les dels fauvistes (Vlaminck fig. 4, Derain fig. 5, Matisse, etc.), que foren els primers a comprendre que els fetitxes africans, l’aspecte aparentment groller dels quals havia estat motiu d’irrisió fins aleshores, trobaven el seu lloc entre les obres sorgides de l’impuls natural de l’home, sempre a la recerca de perfecció formal.
Als anys vint, altres artistes i col·leccionistes van tenir la sort de descobrir la ingenuïtat i l’honestedat del procés creatiu dels artistes tribals, els quals ignoraven "l’art per l’art" i no feien les seves obres ni per expressar-se personalment ni per plaure a un públic d’entesos, sinó perquè se’ls revelaven com necessàries en el marc de les creences magicoreligioses, en què domina la preocupació per mantenir en equilibri les forces contradictòries que s’enfronten al voltant de l’home.
El 1935, el Museum of Modern Art de Nova York va organitzar una gran exposició titulada "African Negro Art". Totes les obres pertanyien a europeus, entre els quals hi havia Tristan Tzara, que posseïa una magnífica màscara gabonesa que el Musée Barbier-Mueller havia d’adquirir uns quants anys més tard fig. 6. Josef Mueller no va prestar res per a aquella exposició. Molt rarament participava en manifestacions públiques. De segur que s’hauria negat a pronunciar una conferència o a explicar les raons que l’empenyien a acumular tants tresors. Tot i així, el 1957, quan tenia setanta anys, Mueller decidí exposar la seva col·lecció africana fig. 7 al museu de la seva ciutat natal de Solothurn, on havia retornat per establir-s’hi després de la guerra. Jean Paul Barbier, espòs de la seva filla Monique i ell mateix historiador i amant de l’art, va comprendre que Josef Mueller estigués amoïnat pel fet que les obres d’art anomenades "primitives" fossin tan poc estimades en relació amb els quadres dels quals tothom feia tants d’elogis. Potser fou aquell dia que va néixer la idea d’un veritable museu permanent d’art primitiu, que veuria la llum vint anys més tard, a Ginebra, on s’havien establert Monique i Jean Paul Barbier-Mueller.
Aquest darrer havia constituït per la seva banda una col·lecció que anava a afegir-se als fons Mueller. S’havia lliurat a la recerca de peces importants per donar més coherència a la col·lecció. Josef Mueller, en efecte, no cercava crear un veritable conjunt, sinó que comprava els objectes per simples criteris estètics. Fou el seu gendre qui aconseguí proposar una col·lecció raonada, que ha esdevingut al seu torn una "obra mestra" reconeguda com a tal arreu del món.
El Musée Barbier-Mueller va obrir les seves portes el mes de maig del 1977, tres mesos després de la mort de Josef Mueller. Fou un gran esdeveniment al qual s’afegiren moltíssims amics de la família, amants de l’art i entesos vinguts d’arreu del món, molts dels quals no tardaren a constituir una Association des Amis du Musée, que avui compta amb més d’un miler de membres fig. 8.
Les col·leccions apleguen a hores d’ara més de set mil obres, escultures, màscares, tèxtils i objectes de prestigi o d’ornament corporal. Aquest conjunt únic, constantment enriquit per Jean Paul Barbier, constitueix la més important col·lecció d’art primitiu del món. Les seccions principals són, per ordre d’importància, l’Àfrica, Insulíndia (la Indonèsia "primitiva"), Oceania, les Amèriques (precolombina i postcolombina), l’Àsia tribal i, d’una manera general, les fases arcaiques o prehistòriques de les grans civilitzacions (Grècia, Itàlia, el Japó, Insulíndia, etc.).
